AHIR
Una senyora gran amb arrugues recorda el passat tot
mirant per la finestra. Rememora el seu primer amor amb un veí que la venia a
buscar cada dia per anar a l’escola. Ell va morir, però encara el pot recordar
vivament. I tot i que l’estimava no li va dir mai. cadascú va viure la seva
vida.
Té una estructura lineal, ja que comença igual que acaba,
al costat de la finestra.
És de la etapa de formació, quan comença a escriure de
molt jove, del 1904, és el primer recull del llibre de poemes del “Llibre dels poetes”, que conté escrits
del 1902. A l’obra apareixen característiques del modernisme i s’hi insinuen
noves propostes, amb una temàtica que majoritàriament gira entorn el món
adolescent.
El tema principal és
la joventut.
Vocabulari:
Ruda: planta d’olor
forta amb finalitats medicinals i màgiques.
Reconfegir: Tornar a
refer alguna cosa.
La mètrica d’aquest poema és de cinc estrofes i cada una té
quatre versos. És d’art menor en tot el poema (5 síl·labes); té rima consonat i
assonant (abcb – dbcb – ebab – fbgb – hbab), es pot veure que a cada estrofa
els versos 2 i 4 són iguals.
De figures retòriques hi ha un paral·lelisme en el primer
i segon vers de la primera estrofa i el tercer i quart vers de la cinquena
estrofa (Menta, farigola, ruda i romaní),
una enumeració en els mateixos versos i estrofes que el paral·lelisme (Menta, farigola, ruda i romaní) i una
comparació en el tercer i quart vers de la primera estrofa (Una vella, vella com un pergamí), que
amb aquesta comparació ens vol comparar l’edat de la senyora amb els anys que
existeix el pergamí.
El tòpic literari que apareix en aquest poema és el tempus fugit, que el temps passa irremeiablement.
Ens parla de la vida i del pas del temps.
El significat de “Menta,
farigola, ruda i romaní ” és que aquestes herbes aromàtiques li recordar el
seu passat, són l’element que la transporten a recordar el seu antic amor.
Una parella gran, Alidé i en Lamon. Parlen mentre estan al
llit. L’Alidé plora i es queixa de la seva situació actual: ara són vells, es
cansa, i enveja les joves (nores) i el néts la veuen fràgil.
No entén com el temps passa tan ràpid, sense adonar-se’n,
sent enyorança. El cos li tremola i la memòria li falla. En Lamon sent que li
costa moure’s i cada vegada veu pitjor, però tot i això estima a l’Alidé com el
primer dia i troba bellesa en ella.
Es lamenta que la gent jove no els compren del tot i són
durs, els criden, potser perquè no senten bé i els parlen amb males paraules. I
ells es veuen a prop de la mort i tenen por. Però Lamon insisteix en que no
importa fer-se vell si segueixen estant junts i s’estimen com abans.
És del llibre del fruits
saborosos, de l’any 1906, pertanyent a la seva etapa noucentista. Com el
seu nom indica, entra en el noucentisme. A més, aquesta obra comença la seva
consagració com a príncep dels poetes.
En el llibre al qual pertany aquest poema, es fa una
comparació en cada poema: una fruita amb una etapa de la vida. En aquest és la
poma, que pertany a la tardor, és a dir, parlaríem de la vellesa. En Lamon diu
que la seva dona és la poma escollida: la persona amb la que ell va decidir
casar-se i viure la seva vida. No li importa fer-se vell si ella està al seu
costat i està satisfet amb la tria que va fer fa anys.
El poema fa un recompte de totes les afeccions que
comporta fer-se vell. El tema principal és el pas del temps i el poc que falta
perquè arribi la mort, com a tòpics, el tempus fugit i el memento mori, aquest
últim al vers dos de l’estrofa cinc, que parla de la mort.
Vocabulari:
Péixer: donar
d’aliment algú (nen, persona gran,...).
Balbs: que
executa amb dificultat els moviments, en el poema; que li costa caminar.
Anàlisi formal:
La mètrica del poema és de cinc estrofes i cada estrofa
té quatre versos. És d’art major (entre
12 – 13 síl·labes) ,consonat i encadenada en
les estrofes 1,2,4 i 5. L’estrofa 4 té rima encreuada. (ABAB – CDCD – EFFE – GHGH - IJIJ).
De figures retòriques hi ha una anàfora, repeticions
d’una vocal a inici de vers, i estan en el setè, vuitè, onzè, i dotzè vers
(vocal: i). També hi ha una metàfora en la quarta estrofa en els dos últims
versos (i et tinc a vora meu com la poma
escollida que es torna groga i vella i encara fa perfum). I hi ha una
pregunta retòrica,es fa una pregunta sense tenir resposta, i apareix en
l’última estrofa el últim vers (¿Què hi
fa d’anar caient, si ens ne duem l’amor?).
I els tòpics literaris que surten són: el tempus fugit, el pas de temps, i el memento morit, el moment de la mort, que
ens apareix en l’última estrofa.
L’àvia vol maduixes collides per Pandara, la seva néta
més jove. Ella les cull amb alegria, es crea un món a la seva mida, humanitzat,
perfectament delimitat i, en el fons, lluny de la pròpia realitat. Aquest món
són les maduixeres, on l’asseuen cada matí. És innocent, ingènua, pura i
curiosa. Encara no raona, no veu la veritable realitat i mai ha conegut el mal. Per
ella el món és com les maduixes, fresc, divertit, petit i vermell.
El nom de la nena, Pandara, el podem relacionar amb el
mite de Pandora, la noia que va obrir la capsa del mal, tot i que li van dir
que no ho fes, ja que ella, com la Pandara del poema, no coneixia el mal, ni
se’l podia imaginar.
Com el poema anterior, pertany a fruits saborosos, que
relaciona en cada poema una fruita amb una etapa de la vida. En aquest cas la
maduixa es recull a l’estiu, així que es relaciona amb la infantesa.
En el poema el poeta vol transmetre un missatge: la
infantesa és el reialme de la innocència i aquest és el seu tema principal: la
innocència.
Vocabulari:
Capciró: punta
Corretjola: plantes
herbàcies
Gropada:
tempesta
Cossiró: ho
interpretem com curiositat
La mètrica del poema és de dues estrofes de 25 versos en
total, té 12 estrofes la primera i de 13 estrofes la segona. Els versos són d’art
major i art menor, tenen alternança de 12 i 13 síl·labes, dos versos de 10 en
els versos 9 i 10 de la primera estrofa,
i un vers de 6 al vers 12 de la primera estrofa. La rima és consonant. )
L’estructura de la rima és: AABCCBDEDEFg- GFHHIJIJKLMML
De figures retòriques hem trobat una anàfora en tots els
versos que comencen per i (versos 5,6 i 8 de la primera estrofa i 1,2 i 4 de la segona estrofa), una metàfora
al vers 10 de la segona estrofa que fa referència al mal i una comparació al
final del poema, que relaciona les maduixes amb la infància, la innocència, la
diversió...
LES LLIMONES
CASOLANES
Apareix un matrimoni format per la Metimna i el Licas.
Ella està a casa i li prepara el dinar, ell arriba després. Mentrestant, els
seus fills, en Liceni i la Nais, fan una malifeta i la mare els reprèn
intentant posar pau. Una vegada ho aconsegueix es relaxa i equilibra el geni i
la dolçor prenent una llimonada amb mel. Després s’adorm.
El poeta vol mostrar la mestressa de casa ideal segons la
concepció noucentista, i el seu tema és la mestressa ideal.
Com els dos poemes anteriors, pertany al llibre dels Fruits Saborosos, de manera que compara
una fruita amb una etapa de la vida. En aquest cas les llimones podrien ser
comparades amb l’etapa de la maduresa, quan s’és adult i es tenen fills.
Vocabulari:
Voleiar: fer, donar un o més tombs enlaire.
Anàlisi formal:
El poema està format per 4 estrofes de 4 versos
cadascuna, en total 16 versos. Són d’art major, ja que combina versos de 12 i
13 síl·labes. L’estructura és: ABAB-CDCD-EFEF-GHGH, la rima és consonant i
encadenada.
Trobem una metàfora en el vers 4 de l’estrofa 3, la que
parla de la llimona, del títol del poema.