<<Dolç Àngel de la
mort...>>
Parafraseig del
poema:
Màrius Torres demana, reclama la mort, no la tem. Ell és
jove i ha hagut de madurar ràpid per la seva malaltia (tinc l’anima madura per ben morir) i es creu preparat per morir.
L’únic record bo que té és el de quan no estava malalt (tot allò que he estimat únicament perdura/ en el meu cor com una
despulla de l’ahir). Per ell la mort no té una connotació negativa, sinó
positiva, és una alliberació (Morir deu
ésser bell...). No vol viure més perquè per ell cada dia és un dia més de
patiment i vol acabar-lo ja (el dolor que
m’espera em fa mal).És un dolor físic (està malalt) però també espiritual
(allunyat de la seva família, es veu abocat a la mort, guerra civil). Finalment
torna a demanar la vinguda de la mort ( I
gairebé donaria per morir ara,/ morir per sempre! –una ànima immortal).
En general veu la mort com un trànsit lleu, un ritual de pas volàtil,
l’ingrés indolor en un regne incorpori, l’anestesia contra el dolor que es
prepara, una medicina pal·liativa per al patiment de l’endemà.
Estructura:
És el propi poeta el que parla sobre si mateix. L’estructura
del poema és circular, ja que comença i acaba igual, amb el poeta demanant la
seva mort.
Com a tòpic podem trobar la bella mort, però sense la connotació heroica, en el vers <<Morir deu ésser bell>>
El poema no té títol, de manera que agafem el primer vers com a títol, que ja ens indica mostra com veu el poeta la mort: com quelcom bo i positiu.
Temàtica: la mort
vista com a alliberació.
Vocabulari:
Gual: Indret d'un riu en què l'aigua és prou baixa i el fons
prou bo perquè hom hi pugui passar caminant.
Llim: Fang.
Llast: Materials pesants que hom estiba al fons d'una nau o
d'un bot per tal de fer baixar llur centre de gravetat i assegurar una major
estabilitat.
Context: Quan
escriu aquest poema, l’autor porta un temps al sanatori, està malalt i ha de
lluitar amb la certesa de la seva mort, a més hi ha tensió, ha esclatat o
esclatarà la Guerra Civil, i es veu allunyat dels seus ésser estimats.
El poema està format per sis estrofes de cinc versos (les tres primeres estrofes) i
dos versos (les tres últimes). Trobem versos d'art major i menor. La seva mètrica està composta
per versos de 12 síl·labes (alguns amb cesura), de 4 , 5 , 6, 8 , 9 , 11 i 13 síl·labes. La seva rima és
consonant.
Dolç àngel de la
mort, si has de venir més val 12 A
que vinguis ara.
4 b
Ara no temo gens
el teu bes glacial 12 A
i hi ha una veu
que em crida en la tenebra clara 13 B
de més enllà del
gual. 6 a
Dels sofriments
passats tinc l’ànima madura 12 C
per ben morir. 4
d
Tot allò que he
estimat únicament perdura 12 C
en el meu cor,
com una despulla de l’ahir, 13 D
freda, de tan
pura. 5 c
Del llim
d’aquesta terra amarada de plors 12 E
el meu anhel es
desarrela. 8 F
Morir deu ésser
bell, com lliscar sense esforç 12 E
en una nau sense
timó, ni rems, ni vela, 12 F
ni llast de
records! 5 e
I tot el meu
futur està sembrat de sal! 12 A
Tinc peresa de
viure demà encara... 12 B
Més que el dolor
sofert, el dolor que es prepara, 12 B
el dolor que
m’espera em fa mal... 9 A
I gairebé
donaria per morir ara, 11 B
–morir per
sempre–, una ànima immortal. 11 A
1936
De figures retòriques trobem personificacions: <<Dolç Àngel de la mort>>, oxímorons: <<tenebra
clara>>; metàfores: <<De més enllà del gual >>(metàfora
del riu )<<Dels sofriments passats
tinc l’ànima madura>> << Del llim d’aquesta terra amarada de plors/ el
meu anhel es desarrela>> (metàfora del relat bíblic de la creació) <<Morir deu ésser bell, com lliscar
sense esforç / en una nau sense timó, ni rems ni vela, /ni llast de records! >>
<< I tot el meu futur està sembrat de sal!>> (Jesús ens anomena la sal de la terra, la
sal era molt valuosa en la seva època); apareix 5 vegades el mot morir i derivats,
i 3 dolor, també apareixen molts adverbis de temps com ara, ahir o demà.
<<Que
sigui la meva ànima...>>
Parafraseig:
Primera estrofa: Hi
ha una comparació de la seva ànima amb un llaüt. Desitja sempre estar bé d'ànim
com un llaüt amb les cordes ben tensades i iguals, en un equilibri interior. I
que el destí i tots els fets externs no puguin desanimar-lo.
Segona estrofa: El
poeta es queixa que sovint és com una corda fluixa i vençuda que vibra
malament, sovint se sent derrotat, no troba les forces per recuperar-se aviat i
fer front a les adversitats de la vida. Vibra "amb un ritme feixuc, engavanyat i lent".
"Quants cops l'hauria volgut muda per
no sentir la música falsa del seu accent". No vol sentir més les seves veus interiors
que sempre són negatives, les vol callades, vol que no hi siguin.
Tercera estrofa: Demana
a Déu, que l'ajudi a fer que les seves cordes estiguin sempre tenses, que el
seu estat d'ànim sigui bo, que sigui prou fort per encarar-se amb les tristeses
i les penes. Vol ignorar les coses dolentes de la seva vida. Vol tenir un
equilibri personal, una harmonia en el caràcter. Tenir les alegries i les
dificultats sota control.
Estructura:
En el poema l’autor
parla de si mateix i es relaciona amb un llaüt, i fa una pregunta retòrica a
Déu.
No té títol, així
que utilitzem com a tal el seu primer vers
Temàtica:
El tema d’aquest
poema és el seu estat d’ànim, tenint com a subtema la música.
Context:
És l’any 1937, en
plena Guerra Civil, segueix al sanatori. Està malalt i allunyat dels seus
éssers estimats.
Vocabulari:
Llaüt 1 m. [MU] [LC] Instrument músic de corda, de caixa bombada
per la part de sota, que es toca polsant les cordes.
Mètrica:
Està dividit en
tres estrofes de 7, 8 i 9 versos. La primera estrofa és de 8 versos, la segona
de 7 i la tercera de 9. Són versos lliures (de 6, 12 i 14 síl·labes). D’art
menor i major, i de rima consonant.
(A-b-A-B-A-B-a-B; C-d-D-c-D-C-D;
e-F-E-F-E-f-E-E-F)
De figures
retòriques tenim: metàfora: <<que
sigui la meva ànima la corda d’un llaüt>> <<el corb que sobrevola l’estepa del meus dies...>> , té
relació amb alguna escena cinematogràfica, comparació:
<<Sóc tant sovint com una corda fluixa i vençuda que vibra
malament!>>, pregunta retòrica: <<¿Tu no voldries reblar les torques
dels meus extrems afeblits perquè mai no s’afluixin les meves melodies?
>> ,paral·lelisme: <<Jo
vull ésser constant/ Jo vull ésser com tu >> i moltes enumeracions al llarg del poema.
Febrer
Parafraseig:
El poeta parla del febrer, el mes en que comença la
primavera, en que tot reneix. I va descrivint el que passa durant l’època
<<les branques d’ametller senten, sota l’escorça,/ un moviment suau i
obscur>> << el trèvol ja verdeja a la ribera >>
<<Daurats migdies dels minvants hiverns!>>. Però relaciona aquest
renaixement de la natura que idealitza amb la seva mort, que li sembla que és
un foc invisible, relacionant-la amb el vi de Falerm.
Estructura:
El títol ens ajuda
a saber l’època en que succeeix el poema: febrer
Com a tòpic trobem
el locus amoenus, la natura idealitzada.
Temàtica: descripció sobre es canvis que es produeixen en la natura durant la
primavera i la mort
Vocabulari:
Atzur: Color blau celeste
Faiença: Tipus de ceràmica envernissada
i esmaltada
Vi de Falerm: vi històric de l'antiga Roma que actualment encara es
produeix al Lazio i
a Mondragone, de 12-13 graus. Marcial i Ateneu de Naucratis ja n'havien parlat. El primer
deia que n'hi havia de sec, de color groc, i de dolç, de color més fosc. Només si els vents del sud bufaven en temps de la collita se'n
feia de dolç.
Calia
deixar-lo envellir un mínim de 10 anys abans de beure'l. Entre 15 i 20 anys
assolia, segons Ateneu, el seu punt òptim.
Context:
1937, el mateix que
en els poemes anteriors.
Mètrica:
El poema està
format per 3 estrofes de 7 versos cadascuna, que repeteixen el mateix esquema
mètric en les tres estrofes: 10, 12, 13, 13, 10, 12, 8 síl·labes, alguns amb
cesura, de manera que els versos són
d’art major. La rima és consonant i
segueix l’estructura ABAABBA- CDCCDDC- EFEEFFE
Les figures
retòriques que trobem són paral·lelisme:
<<Ara és temps de morir>>, comparació
<<Tot és tebi i frisós, com davançant el foc de la pròxima
primavera>>, <<Com un foc invisible, meravellós, intern>>, metàfora <<sota la terra nua
batega el crit etern>>
Parafraseig:
En aquest sonet,
com podem intuir llegint el títol, la que ens parla és la nit tot dirigint-se
directament a l'home amb imperatius, vocatius.. <<Home, sigues prudent,
Alça...>> El poema es centre en la personificació de la nit, la qual
"parla" a l’home entre la immensitat de la nit i de l'univers en
general i la dimensió limitada dels mortals: <<Home..., no pots estrènyer
l'univers>>, <<limita't a la llei de la teva natura.>>
En els dos primers
quartets hi podem veure que la nit “parla” a l’home i fa una comparació entre
la immensitat de la nit i de l’univers en general i la dimensió limitada de les
persones; en els dos tercets l'autor insisteix en la idea que l'home no s'ha de
deixar aclaparar per la grandesa de la nit, donat que en el cicle de la vida
cada persona és important: <<cada flor té un perfum, i cada ànima pesa en
el fons del meu cor.>>
Així doncs en els
dos últims tercets hi ha un to més positiu que insisteix en la importància de
l'home i en la confiança que ha de sentir de l'univers que el sosté per molt
immens i grandiós que sigui.
Estructura:
El títol fa
d’enunciat paratextual, ens dóna informació indicant-nos qui parla, la nit,
dirigint-se a l’home.
Tema: El poema és una reflexió sobre la condició humana.
Vocabulari:
Esmerç: Emprar,
invertir, diners.
Clivellen: fer una clivella, Ooertura rectilínia més o menys
pregona, com les que es fan en certs cossos en contreure's.
Context:
Any 1937, el mateix
context que el poema anterior.
Mètrica:
El poema és un
sonet de quatre estrofes, de les quals les dos primeres estrofes són de quatre
versos (quartets) i les dos últimes de tres versos (tercets). Són de dotze
síl·labes, alguns tenen cesura. És d’art
major i de rima consonant i encadenada.
(A-B-B-A; C-D-D-C;
E-E-F; G-G-F)
De figures
retòriques tenim una personificació
amb nit al llarg de tot el poema, una comparació
<<Compara’t al seu brill,...>>,
metàfores : <<fusta en la meva
mar, ombra en el meu esmerç>>, << i en el Sol que tu veuries si jo
fos transparent>>, el sol i l’univers estan en majúscula,
Podem relacionar La nit transparent de Carles Carbó, amb
el poema de Torres. La relació que tenen és quan parlant de la nit, aquesta et
fa veure una altre forma la vida, d’una forma més positiva, de coses
meravelloses i d’altres formes de viure la vida. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada