Exercicis 2n i 3r acte

Exercici 18. Explica l’escena XV del segon acte i indica els canvis que s’observen en la psicologia dels personatges:

En l’escena XV del segon acte en Hassèn i en Saïd parlen sobre els problemes de lideratge que té en Saïd a la nau. En Hassèn, que li fa costat, li explica que els pirates desconfien d’ell , que no és el mateix que era abans, l’home dur i salvatge ha desaparegut. En Saïd  agraeix les seves paraules i l’abraça, és el seu gos fidel, que mai li falla. Per això li confessa que se sent molt content (la Blanca li acaba de confessar que no estima en Ferran), que no vol veure terra per por a perdre Blanca, observa els ocells, el vaivé del mar... De sobte és un home sensible i li pregunta a en Hassèn sobre la dona feta per ell, i, al contestar-li que no existeix, s’entristeix per ell, i, a la pregunta del ca de si la dona del seu amo és Blanca la conversa finalitza, ja que els corsaris estan barallant-se.

Aquí podem veure el gran canvi d’actitud que experimenta en Saïd: d’home ferotge i cruel a home enamorat, sensible, que es preocupa per la seva estimada ,fins i tot es permet abraçar el seu amic Hassèn i s’entreté mirant els ocells, com un enamorat més.

 

19. L’escena primera de l’acte tercer introdueix els personatges de Roc i Guillem, que encara no havien aparegut en l’acció dramàtica. Quin tipus de situació teatral plantegen aquests personatges? Quin efecte et sembla que provoca aquesta escena dins de la dinàmica de la tragèdia? Què en pensen, Roc i Guillem, de la figura tràgica de Blanca?

Plantegen un final tràgic, ja sembla que ‘’avancin’’ els esdeveniments següents, fan de premonició, una característica pròpia de les tragèdies, accentuant la seva actitud dramàtica.

En Roc i en Guillem no poden entendre com una noia cristiana va en contra dels corsaris i de la seva família per salvar la vida d’en Saïd, que és un  pirata algerià. I creuen que està endimoniada, no l’entenen.

 

20. Fixa’t en l’escena VII de l’acte tercer. És un moment dramàtic de gran intensitat en què Carles, Ferran i Blanca defineixen les seves posicions davant del conflicte creat. Quins són els arguments que utilitza cada personatge? Quin són els aspectes bàsics del conflicte religiós que es planteja?

Carles: Ell creu que ha portat per un bon camí  la seva filla, que com a cristians i creients que són la seva filla ha de seguir les seves passes. Però quan veu que Blanca no és la mateixa i que protegeix i estima en Saïd, es pensa que està embruixada i intenta tornar-la a portar per on ell vol, dient-li fins i tot que ella ja no és la seva filla.

Ferran: Ell és cristià i segueix les passes del seu oncle, però fins a un cert punt. S’estima la Blanca, i ell vol la felicitat de la seva cosina. Per això es mostrarà prudent amb en Carles, i anirà en contra seu, ajudant a Blanca i a en Saïd. 

Blanca: Ella sempre ha seguit les idees del seu pare, però quan coneix a en Saïd s’obren els seus sentiments i finalment escolta el que diu el seu cor. Ella sap que està cometent un pecat estimant a Saïd, però no pot evitar-ho. I diu que demanarà perdó tantes vegades com calgui, però que no canviarà els seus sentiments per només fer feliç al seu pare. 

 El conflicte que planteja la història és la impossibilitat de la unió de dues religions, dos mons diferents, representats en Blanca i Saïd, que només poden estar junts en l’horitzó, on el mar i el cel s’ajunten.

Evolució dels personatges

Anàlisi dels canvis dels personatges:

La novetat més gran que trobem entre els personatges és l’aparició de dos cristians, en Roc i en Guillem. En Guillem és de la milícia i obeeix Don Carles, mentre en Roc és mariner, i és manat per en Ferran. En Ferran li promet a en Guillem que si fa el que ell vol serà capità, perquè es va comportar de manera heroica durant l’assalt al vaixell, i ell mateix no dubta en proclamar-ho a tothom que el vulgui escoltar. Els dos fan d’anticipació del que passarà, diuen que potser l’afer entre Blanca i Saïd acabarà malament, i així és.

D’entre els corsaris, Mahomet, Osman i Hassèn no pateixen grans canvis, els dos primers es posicionen del costat d’en Malek i no apareixen gaire, i en Hassèn segueix com sempre sent el ca fidel del seu amo, que l’aconsella i l’informa del que passa en el vaixell. És un home fidel a en Saïd, donaria la seva vida per ell perquè considera que val més que els altres.

En Malek, com a rival d’en Saïd, intenta treure-li el lloc quan és rellevat per ser massa cruel i voler la mort dels cristians. No té compassió i desitja ser el capità, i aprofita que Saïd s’enamora i està dèbil per convèncer els altres perquè s’aixequin contra ell, però quan en Saïd li proposa de lluitar ell s’amaga entre el grup dels corsaris, com el covard que és. A part és ferotge, dolent i egoista.

En Joanot és el corsari que experimenta un canvi més gran, al segon acte sabem que és un cristià que matà la seva dona per ser-li infidel, que està penedit, que se sent un Judes. És l’únic que pot entendre el dolor que senten els enamorats, ja que significa, juntament amb Blanca i Saïd, la unió dels dos mons. Decideix ajudar els cristians i els defensa, i fins i tot està disposat a matar-se i fer-se passar per en Saïd per aconseguir que el capità, a qui està molt agraït, se salvi. És un home turmentat i penedit, de bon cor tot i ser un assassí.

En Ferran es confirma com un autèntic cavaller: no tan sols accepta que Blanca estigui enamorada d’un home algerià, sinó que no la jutja, perquè l’estima de debò i vol que sigui feliç, i si per ser-ho ell ha de morir, serà grata la seva mort si així Blanca aconsegueix estar amb el seu amor. Decideix defensar-los i els ajuda, tot i que el seu pla no surt bé. És un home responsable, sincer, madur i valent.

En Carles segueix com abans, tractant els algerians com inferiors, tot i que està presoner, renyant la seva filla perquè parla amb els moros i no comprenent-la. Quan se n’adona que la seva filla estima un morisc li agafa un atac i vol matar-lo, arriba a dir que no és ja la seva filla, no es para a pensar en que el seu amor és sincer, i en Ferran li ha de recordar que encara que la va internar en un convent, Blanca no estava feta pel hàbits. Al final de l’obra mata la seva filla quan vol disparar Saïd i ella s’hi interposa. Això demostra que és un home impulsiu, que no respecta l’opinió de la seva filla, ignorant i malparlat. Representa la barrera principal que impedeix als enamorats estar junts, i el que els destrueix.

En Saïd experimenta un gran canvi: ara ja no és l’home cruel, ferotge, salvatge, que cercava la venjança i vivia trist, ara està il·lusionat, només li preocupa la seva estimada, que suavitza el seu caràcter esquerp. Fins i tot arrisca el seu lideratge i la seva vida per no haver de vendre Blanca a un harem, i mor pel seu amor. Al principi no podia creure que perdonés la vida a Blanca, que sentís amor per ella, fins i tot es posa molt gelós quan creu que la cristiana estima el seu cosí. Quan coneix Blanca l’odi que l’havia apoderat tota la vida s’evapora, ella l’allibera de la càrrega, el canvia per complet.

La Blanca passa de ser una futura monja submisa, bleda, figaflor,  innocent, molt creient, que no gosa pecar, a una dona madura, profundament enamorada de l’home equivocat, que ho accepta i, valenta, arrisca la seva vida per ell, amenaçant en matar-se si algú el toca, i interposant-se en la bala que anava dirigida a en Saïd, que la mata. Al principi té un gran dilema i se sent confosa i sorpresa dels sentiments que sent per algú a qui no hauria d’estimar, pateix moltíssim i fins i tot l’intenta matar, però no pot evitar estimar-lo, és l’única que entén que en Saïd els ha salvat i decideix rendir-se davant l’amor i fer el que dicta el seu cor.

 

3r acte Mar i Cel

Resum del tercer acte de Mar i Cel:

Blanca no permet que ningú entri a la cabina on està tancat en Saïd, i cada cop que algú s’hi acosta amenaça amb treure’s la vida. Apartats d’ella, conversen en Roc i en Guillem, dos cristians, el primer obeeix Ferran, és mariner, al segon el mana don Carles, és de la milícia. És possible que a en Guillem el facin capità, pel seu comportament heroic durant l’atac cristià,  fou el primer en sortir de la presó amb les armes que en Joanot els lliurà, va ser el que va girar el vaixell, i matà a molts algerians.

Mentrestant Blanca lluita contra la son quan, primer Joanot la visita i s’ofereix a donar la seva vida per ells, fent-se passar per en Saïd, matant-se i deixant que Saïd s’amagui al vaixell amb la seva roba, i després Ferran i Carles la van a veure. El seu pare no es pot creure que la seva filla es comporti com ho està fent, fins i tot arriba a dir que ella ja no és la seva filla, mentre en Ferran intenta mantenir-se neutral i posar ordre, a l’hora que pensa per si mateix que Blanca no havia nascut per monja.

Al cap de poc torna a venir amb els seus homes, i obliga a jurar a Blanca que no estima el morisc, però ella no pot jurar-ho, i confessa que l’estima molt, tot i ser pecat. Carles s’enfada tant que ordena obrir la porta , mentre Blanca crida.

Quan entren veuen un Saïd altiu i segur, disposat a morir. Carles ordena que el lliguin, però els soldats, que obeeixen en Ferran, no li fan cas, i Blanca li entrega el punyal al seu cosí, perquè en Saïd li demana que ho faci. Una vegada li ha donat, suplica que el matin, que és l’enemic, mentre Blanca pateix per ell.

Carles, ara molt enfadat, decideix prendre’ls als dos, però els soldats tampoc li fan cas, perquè Ferran decideix defensar-los. Quan el pare va a ferir Saïd es desmaia de l’emoció.

Una vegada sols, els enamorats es confessen el seu amor, parlen de que Blanca és el cel i en Saïd és el mar, que no s’ajunten fins l’horitzó.

Ferran entra amb la solució: Saïd escaparà amb una barca i arribarà a l’Alger. Després tornarà a buscar-la. I és que en Ferran tot i estimar Blanca, vol que ella sigui feliç, i sap que només pot ser-ho amb en Saïd.

Tot està preparat i els amants s’acomiaden amb molta pena, i es donen un petó a la boca, però quan Saïd està a punt de baixar, entra en Carles amb els soldats i dispara a en Saïd, però Blanca s’interposa i és ferida pel seu propi pare.

Carles està abatut, ningú reacciona, i Saïd agafa la seva estimada i tots dos junts es llancen al fons del mar, abraçats, per poder estar junts per fi. Ferran mira per la finestra i no els veu.

2n acte Mar i Cel

Resum Segon acte Mar i cel:

Carles i Blanca segueixen captius i Joanot és l’encarregat de servir-los, però ell no està content del seu càrrec perquè sent remordiments, ja que és un cristià renegat. Mentrestant, Carles renya la seva filla perquè parla amb els corsaris, però ella diu que només respon al que li pregunten. També li demana que parli amb en Saïd per poder veure en Ferran per dir-li que la protegeixi si ell mor.

Blanca intenta resar però no pot perquè esta confosa i se sorprèn dels seus nous sentiments envers Saïd, veu bondat dins la seva ànima  i el mira amb altres ulls. Llavors intenta convèncer Hassèn que Saïd els deixi veure en Ferran i li demana que els salvi, però Hassèn és fidel al seu amo, i Blanca acaba plorant.

Malek veu en Hassèn parlant amb Blanca , i es queixa de que això està prohibit. Després arriba en Saïd, i en Malek li demana la mort d’en Carles, perquè insulta i posa mala cara als algerians. Saïd relleva en Malek i en el seu lloc posa en Joanot, prohibint que ningú toqui els cristians. En Joanot recorda com va matar la seva dona  perquè li havia sigut infidel amb un altre i com va haver de fugir fins arribar al vaixell d’en Saïd. Per això viu turmentat pels records dels seus pecats i no li agrada ser el segon d’en Saïd, se sent com Judes.

En Hassèn i en Saïd parlen, i en Saïd s’adona que Blanca i els cristians l’odien, i Hassèn li diu que Blanca demana veure en Ferran , però no vol demanar-li al Saïd, que cada vegada la desitja més. Saïd se sent estrany, va perdonar-li la vida quan el va intentar matar i no pot deixar de pensar en ella, per això permet que en Ferran es trobi amb la Blanca i en Carles.

Blanca, poruga perquè creu que Jesús ha escoltat els seus sentiments d’amor per en Saïd i perquè sap que en arribar a l’Alger la vendran a l’Harem i per a això queden només unes hores, demana a en Ferran que en arribar-hi la mati amb el punyal amb el que ella va intentar matar en Saïd, i que sempre porta a sobre. Saïd, que no arriba a escoltar el que diuen, creu que s’estimen, perquè Blanca, en senyal d’agraïment per la promesa d’en Ferran de que la matarà, li besa la mà. Aleshores s’enfureix moltíssim i tots marxen corrents.

Com que està tant enfadat, en Saïd mana als pirates que disposin com vulguin dels captius, i només alguns pirates com Joanot no desitgen la seva mort. Blanca s’acosta a en Saïd per demanar-li pietat pels seus familiars i li diu que la mati, que és cristiana i el va intentar assassinar, però ell la rebrega entre els seus braços i li fa jurar per les seves mares que no estima a en Ferran. Ella li jura i quan van a veure com estan els cristians estan tancats gràcies a que en Joanot ha impedit als altres que els toquessin.

En Saïd, en saber que Blanca no estima a en Ferran, es posa molt content i feliç, i quan en Malek es queixa que en Joanot no els vol donar la vida dels cristians li dóna la raó al seu segon. Però els corsaris estan enfadats amb en Saïd, diuen que els traeix, que està boig, que no és el mateix home cruel d’abans  i molts donen suport a en Malek, que s’encara amb ell, però sempre amagat entre els corsaris. Quan el capità li proposa de lluitar, ell refusa, covard. Just en aquest moment albiren terra.

Blanca, atemorida , li demana a en Saïd fugir mar endins, i ell menteix als pirates dient-los que hi ha un vaixell cristià a prop i que els hi dóna.

Els corsaris s’alcen contra en Saïd, però els cristians, ajudats per en Joanot,  s’alcen contra els algerians , i quan intenten matar en Saïd, Blanca s’interposa entre ells i amenaça amb treure’s la vida si el maten.