Exercicis 2n i 3r acte

Exercici 18. Explica l’escena XV del segon acte i indica els canvis que s’observen en la psicologia dels personatges:

En l’escena XV del segon acte en Hassèn i en Saïd parlen sobre els problemes de lideratge que té en Saïd a la nau. En Hassèn, que li fa costat, li explica que els pirates desconfien d’ell , que no és el mateix que era abans, l’home dur i salvatge ha desaparegut. En Saïd  agraeix les seves paraules i l’abraça, és el seu gos fidel, que mai li falla. Per això li confessa que se sent molt content (la Blanca li acaba de confessar que no estima en Ferran), que no vol veure terra per por a perdre Blanca, observa els ocells, el vaivé del mar... De sobte és un home sensible i li pregunta a en Hassèn sobre la dona feta per ell, i, al contestar-li que no existeix, s’entristeix per ell, i, a la pregunta del ca de si la dona del seu amo és Blanca la conversa finalitza, ja que els corsaris estan barallant-se.

Aquí podem veure el gran canvi d’actitud que experimenta en Saïd: d’home ferotge i cruel a home enamorat, sensible, que es preocupa per la seva estimada ,fins i tot es permet abraçar el seu amic Hassèn i s’entreté mirant els ocells, com un enamorat més.

 

19. L’escena primera de l’acte tercer introdueix els personatges de Roc i Guillem, que encara no havien aparegut en l’acció dramàtica. Quin tipus de situació teatral plantegen aquests personatges? Quin efecte et sembla que provoca aquesta escena dins de la dinàmica de la tragèdia? Què en pensen, Roc i Guillem, de la figura tràgica de Blanca?

Plantegen un final tràgic, ja sembla que ‘’avancin’’ els esdeveniments següents, fan de premonició, una característica pròpia de les tragèdies, accentuant la seva actitud dramàtica.

En Roc i en Guillem no poden entendre com una noia cristiana va en contra dels corsaris i de la seva família per salvar la vida d’en Saïd, que és un  pirata algerià. I creuen que està endimoniada, no l’entenen.

 

20. Fixa’t en l’escena VII de l’acte tercer. És un moment dramàtic de gran intensitat en què Carles, Ferran i Blanca defineixen les seves posicions davant del conflicte creat. Quins són els arguments que utilitza cada personatge? Quin són els aspectes bàsics del conflicte religiós que es planteja?

Carles: Ell creu que ha portat per un bon camí  la seva filla, que com a cristians i creients que són la seva filla ha de seguir les seves passes. Però quan veu que Blanca no és la mateixa i que protegeix i estima en Saïd, es pensa que està embruixada i intenta tornar-la a portar per on ell vol, dient-li fins i tot que ella ja no és la seva filla.

Ferran: Ell és cristià i segueix les passes del seu oncle, però fins a un cert punt. S’estima la Blanca, i ell vol la felicitat de la seva cosina. Per això es mostrarà prudent amb en Carles, i anirà en contra seu, ajudant a Blanca i a en Saïd. 

Blanca: Ella sempre ha seguit les idees del seu pare, però quan coneix a en Saïd s’obren els seus sentiments i finalment escolta el que diu el seu cor. Ella sap que està cometent un pecat estimant a Saïd, però no pot evitar-ho. I diu que demanarà perdó tantes vegades com calgui, però que no canviarà els seus sentiments per només fer feliç al seu pare. 

 El conflicte que planteja la història és la impossibilitat de la unió de dues religions, dos mons diferents, representats en Blanca i Saïd, que només poden estar junts en l’horitzó, on el mar i el cel s’ajunten.