Evolució dels personatges

Anàlisi dels canvis dels personatges:

La novetat més gran que trobem entre els personatges és l’aparició de dos cristians, en Roc i en Guillem. En Guillem és de la milícia i obeeix Don Carles, mentre en Roc és mariner, i és manat per en Ferran. En Ferran li promet a en Guillem que si fa el que ell vol serà capità, perquè es va comportar de manera heroica durant l’assalt al vaixell, i ell mateix no dubta en proclamar-ho a tothom que el vulgui escoltar. Els dos fan d’anticipació del que passarà, diuen que potser l’afer entre Blanca i Saïd acabarà malament, i així és.

D’entre els corsaris, Mahomet, Osman i Hassèn no pateixen grans canvis, els dos primers es posicionen del costat d’en Malek i no apareixen gaire, i en Hassèn segueix com sempre sent el ca fidel del seu amo, que l’aconsella i l’informa del que passa en el vaixell. És un home fidel a en Saïd, donaria la seva vida per ell perquè considera que val més que els altres.

En Malek, com a rival d’en Saïd, intenta treure-li el lloc quan és rellevat per ser massa cruel i voler la mort dels cristians. No té compassió i desitja ser el capità, i aprofita que Saïd s’enamora i està dèbil per convèncer els altres perquè s’aixequin contra ell, però quan en Saïd li proposa de lluitar ell s’amaga entre el grup dels corsaris, com el covard que és. A part és ferotge, dolent i egoista.

En Joanot és el corsari que experimenta un canvi més gran, al segon acte sabem que és un cristià que matà la seva dona per ser-li infidel, que està penedit, que se sent un Judes. És l’únic que pot entendre el dolor que senten els enamorats, ja que significa, juntament amb Blanca i Saïd, la unió dels dos mons. Decideix ajudar els cristians i els defensa, i fins i tot està disposat a matar-se i fer-se passar per en Saïd per aconseguir que el capità, a qui està molt agraït, se salvi. És un home turmentat i penedit, de bon cor tot i ser un assassí.

En Ferran es confirma com un autèntic cavaller: no tan sols accepta que Blanca estigui enamorada d’un home algerià, sinó que no la jutja, perquè l’estima de debò i vol que sigui feliç, i si per ser-ho ell ha de morir, serà grata la seva mort si així Blanca aconsegueix estar amb el seu amor. Decideix defensar-los i els ajuda, tot i que el seu pla no surt bé. És un home responsable, sincer, madur i valent.

En Carles segueix com abans, tractant els algerians com inferiors, tot i que està presoner, renyant la seva filla perquè parla amb els moros i no comprenent-la. Quan se n’adona que la seva filla estima un morisc li agafa un atac i vol matar-lo, arriba a dir que no és ja la seva filla, no es para a pensar en que el seu amor és sincer, i en Ferran li ha de recordar que encara que la va internar en un convent, Blanca no estava feta pel hàbits. Al final de l’obra mata la seva filla quan vol disparar Saïd i ella s’hi interposa. Això demostra que és un home impulsiu, que no respecta l’opinió de la seva filla, ignorant i malparlat. Representa la barrera principal que impedeix als enamorats estar junts, i el que els destrueix.

En Saïd experimenta un gran canvi: ara ja no és l’home cruel, ferotge, salvatge, que cercava la venjança i vivia trist, ara està il·lusionat, només li preocupa la seva estimada, que suavitza el seu caràcter esquerp. Fins i tot arrisca el seu lideratge i la seva vida per no haver de vendre Blanca a un harem, i mor pel seu amor. Al principi no podia creure que perdonés la vida a Blanca, que sentís amor per ella, fins i tot es posa molt gelós quan creu que la cristiana estima el seu cosí. Quan coneix Blanca l’odi que l’havia apoderat tota la vida s’evapora, ella l’allibera de la càrrega, el canvia per complet.

La Blanca passa de ser una futura monja submisa, bleda, figaflor,  innocent, molt creient, que no gosa pecar, a una dona madura, profundament enamorada de l’home equivocat, que ho accepta i, valenta, arrisca la seva vida per ell, amenaçant en matar-se si algú el toca, i interposant-se en la bala que anava dirigida a en Saïd, que la mata. Al principi té un gran dilema i se sent confosa i sorpresa dels sentiments que sent per algú a qui no hauria d’estimar, pateix moltíssim i fins i tot l’intenta matar, però no pot evitar estimar-lo, és l’única que entén que en Saïd els ha salvat i decideix rendir-se davant l’amor i fer el que dicta el seu cor.