2n acte Mar i Cel

Resum Segon acte Mar i cel:

Carles i Blanca segueixen captius i Joanot és l’encarregat de servir-los, però ell no està content del seu càrrec perquè sent remordiments, ja que és un cristià renegat. Mentrestant, Carles renya la seva filla perquè parla amb els corsaris, però ella diu que només respon al que li pregunten. També li demana que parli amb en Saïd per poder veure en Ferran per dir-li que la protegeixi si ell mor.

Blanca intenta resar però no pot perquè esta confosa i se sorprèn dels seus nous sentiments envers Saïd, veu bondat dins la seva ànima  i el mira amb altres ulls. Llavors intenta convèncer Hassèn que Saïd els deixi veure en Ferran i li demana que els salvi, però Hassèn és fidel al seu amo, i Blanca acaba plorant.

Malek veu en Hassèn parlant amb Blanca , i es queixa de que això està prohibit. Després arriba en Saïd, i en Malek li demana la mort d’en Carles, perquè insulta i posa mala cara als algerians. Saïd relleva en Malek i en el seu lloc posa en Joanot, prohibint que ningú toqui els cristians. En Joanot recorda com va matar la seva dona  perquè li havia sigut infidel amb un altre i com va haver de fugir fins arribar al vaixell d’en Saïd. Per això viu turmentat pels records dels seus pecats i no li agrada ser el segon d’en Saïd, se sent com Judes.

En Hassèn i en Saïd parlen, i en Saïd s’adona que Blanca i els cristians l’odien, i Hassèn li diu que Blanca demana veure en Ferran , però no vol demanar-li al Saïd, que cada vegada la desitja més. Saïd se sent estrany, va perdonar-li la vida quan el va intentar matar i no pot deixar de pensar en ella, per això permet que en Ferran es trobi amb la Blanca i en Carles.

Blanca, poruga perquè creu que Jesús ha escoltat els seus sentiments d’amor per en Saïd i perquè sap que en arribar a l’Alger la vendran a l’Harem i per a això queden només unes hores, demana a en Ferran que en arribar-hi la mati amb el punyal amb el que ella va intentar matar en Saïd, i que sempre porta a sobre. Saïd, que no arriba a escoltar el que diuen, creu que s’estimen, perquè Blanca, en senyal d’agraïment per la promesa d’en Ferran de que la matarà, li besa la mà. Aleshores s’enfureix moltíssim i tots marxen corrents.

Com que està tant enfadat, en Saïd mana als pirates que disposin com vulguin dels captius, i només alguns pirates com Joanot no desitgen la seva mort. Blanca s’acosta a en Saïd per demanar-li pietat pels seus familiars i li diu que la mati, que és cristiana i el va intentar assassinar, però ell la rebrega entre els seus braços i li fa jurar per les seves mares que no estima a en Ferran. Ella li jura i quan van a veure com estan els cristians estan tancats gràcies a que en Joanot ha impedit als altres que els toquessin.

En Saïd, en saber que Blanca no estima a en Ferran, es posa molt content i feliç, i quan en Malek es queixa que en Joanot no els vol donar la vida dels cristians li dóna la raó al seu segon. Però els corsaris estan enfadats amb en Saïd, diuen que els traeix, que està boig, que no és el mateix home cruel d’abans  i molts donen suport a en Malek, que s’encara amb ell, però sempre amagat entre els corsaris. Quan el capità li proposa de lluitar, ell refusa, covard. Just en aquest moment albiren terra.

Blanca, atemorida , li demana a en Saïd fugir mar endins, i ell menteix als pirates dient-los que hi ha un vaixell cristià a prop i que els hi dóna.

Els corsaris s’alcen contra en Saïd, però els cristians, ajudats per en Joanot,  s’alcen contra els algerians , i quan intenten matar en Saïd, Blanca s’interposa entre ells i amenaça amb treure’s la vida si el maten.